Hola a totes,
Soc la Mònica, barcelonina de naixement i figueronenca d’adopció. Tinc la sort de viure en un petit poble, envoltada d’arbres i de la vegetació tan bonica que ens ofereix el Montseny. Poc a poc, he trobat un petit tros de món que puc anomenar llar. Tinc 27 anys i soc educadora social. Actualment, treballo amb persones immigrades que es troben en procés de regularització administrativa, motiu pel qual estan aprenent català. Es tracta d’una feina que era tot un somni per mi fa uns mesos, quan amb aquesta crisi que ens ha tocat viure em trobava en una situació força precària. M’agrada molt treballar per a la promoció de la llengua catalana com a eina de cohesió social al nostre territori. De fet, en conèixer persones i entorns diversos, he pogut constatar que l’aprenentatge de llengües, i més si es tracta de les llengües pròpies del territori, esdevé una eina clau en la igualtat d’oportunitats per a totes les persones que viuen en un lloc i context determinat.
Realment, no sé explicar els motius del meu interès per la llengua. Des de petita que sempre se m’ha dit que soc “molt de lletres”. Quan anava a l’escola sempre em recollia la meva àvia i feia els deures amb ella. A certa edat em vaig adonar de quina generació li havia tocat viure i vam intercanviar molts aprenentatges. Ella em va ensenyar a cosir i jo li ensenyava tot allò que ella no havia tingut dret a aprendre. Potser aquí van néixer les meves dues passions: l’educació i la llengua.
Dit tot això, una abraçada i molts ànims a totes les que em llegiu,
Espero que ens ajudem molt les unes a les altres, que a vegades això de les tecnologies és força complicat.